*_*

viernes, 17 de mayo de 2013

                           Com es formen les cascades

                 

El concepte de cascada fa referència a les caigudes d'aigua que es produeixen a una determinada altura com a conseqüència d'un notori desnivell en la llera. Quan les cascades posseeixen grans dimensions les hi defineix com cataratas. El cabal d'una cascada varia segons l'època de l'any, mentre que l'altura, les formes, l'amplària del jaç i els tipus de parets pels quals cau l'aigua poden dependre de múltiples factors geològics. Quan l'aigua cau des del punt més alt d'una cascada, la seva velocitat no és cridanera a causa que l'aire genera resistència. Aquest mateix motiu fa que se segmenti en diferents dolls o salts. cal ressaltar que les cascades poden retrocedir i desplaçar-se en direcció a la font del riu quan les roques toves que s'acumulen a la seva base s'enfonsen.

                          Els guèisers
             

                      152967944.jpg


                      

Els guèisers es donen en zones de hidrogeología favorable, no apareixen en qualsevol lloc. Hi ha al voltant d'uns 1000 en tot el planeta, per la qual cosa són un fenomen bastant rar i curiós. La meitat dels guèisers del món estan al parc Yellowstone, Estats Units. El Strokkur és un guèiser que està en contínua erupció, llançant dolls d'aigua calenta cada 14 minuts. Este erupciona amb un procés senzill. Hem de tenir en compte les roques volcàniques que escalfen contínuament l'aigua. L'aigua superficial es va refredant mentre que l'aigua més profunda s'està escalfant. Quan l'aigua del fons comença a bullir les bombolles de vapor surten cap a la superfície, topant-se amb l'aigua freda que actua com la tapa d'una olla de pressió. Estan lluitant l'aigua calenta per sortir a l'exterior i l'aigua freda que conté aquesta força.



                                  


         Coses interesants sobre els volcans 

                    

Sabies que...
  1. El volcà més gran del món és el Mauna Lloa situat a les illes Hawaii amb una elevació de més de 4,100 metres sobre el nivell del mar.
  2. Amb una antiguitat de més de 300 mil anys, l'Etna és considerat el volcà més antic.
  3. El Nevado ojos del salado, en Argentina i Xile és el volcà amb major altura al món amb 6,890 metres.
  4. Els volcans també es poden trobar en altres planetes i satèl·lits.
  5. Hi ha més de 1300 volcans al món. La major part es concentren a Indonèsia.
  6. Les tres quartes parts de la superfície del nostre planeta es van formar per processos volcànics.
  7. El so que generen les explosions freàtiques dels volcans pot escoltar-se inclús a milers de quilòmetres.
  8. Les temperatures que aconsegueix la lava en fer erupció són de més de 1100 graus C.
  9. Hi ha 500 volcans actius al Planeta. Al voltant de 200 estan dormits.
  10. Les cendres que llancen els volcans alteren la atmosfera,i hi ha canvis climatològics,significatius,temperatures molt baixes,entre ells.                                                                 
                                  

                                     Ací podem veure una erupció volcànica.







miércoles, 15 de mayo de 2013

       Peninsula volcanica de Kamchatka 

                      

És una península volcànica de 1250 km de longitud situada a Sibèria, a l'est de Rússia i que s'interna en l'oceà Pacífic. Amb una superfície de 472.300 km²,de 1250 km de llarg i fins a 440 d'ample , la península del Kamchatka està recorreguda per dos cadenes de muntanyes volcàniques que la fan molt sensible als terratrémols.         
                            
                     
                                              Cova volca mutnovsky

 El seu interior esta format per gel glacial y per una font termal que brota del volcà de les regions Mutnovsky Les parets i el sostre del món gelat es componen de capes de neu compactada, amb el riu Gorgotea.
Onades blaves brillants en California , un gran fenomen impressionant


                 


Este misteriós fenomen és causat per una floració d'algues bioluminiscent coneguda com a marea roja. No obstant això, es considera com una reacció química causada pel moviment de les alguesque  la convertix en blau neó. Un fotógraf va ser capaç de capturar este fenomen poc freqüent en una nit de to negre en la Bonica Mar de la badia de Califòrnia. La brillantor no es considera perillós, però s'ha sabut que pot causar problemes als nadadors i surfistes que respiren l'aire prop de la superfície de l'aigua.

                  

viernes, 3 de mayo de 2013

                                   Els remolins oceànics

                         

Els remolins oceànics es produeixen quan giren sobre si mateix grans quantitats d'aigua a causa dels desplazaments dels remolins oceànics es produeixen quan giren sobre si mateix grans quantitats d'aigua a causa de desplaçaments i embranzides de les marees. I existeixen diversos tipus de remolins. En el mar obert, els remolins són gegants i no tenen succió.Aquests remolins són tan grans que solament poden veure's des de l'espai i poden arribar a tenir un diàmetre de fins a 400 km. Aquests remolins gegants poden deure's a diversos motius: diferenecia de salinitat, diferent temperatura de columnes d'aigua o fortes vientos.en canvi, hi ha altres remolins en els quals es desplaça o enfonsa el fons a causa de potents corrents, tsunamis o terratrèmols i aquests... poden ser molt violents i són capaços d'enfonsar vaixells en les seves ràpides cavitats giratòries. Aquí un exemple:



                                                      Els tres sols:


                               

En l'antiguitat s´atribuïen poders i supersticions apocalíptics i demoníacs a un simple efecte òptic que ens fa pensar veure tres sols en el cel, quan realment i com tots sabem, només hi ha un. Aquest efecte és un procés bastant típic de l'atmosfera que es produeix quan la humitat de 
les capes inferiors de l'atmosfera es congela en forma d'una multitud de xicotets cristalls de gel. Aquests "fantasmes" solen aparèixer quan la llum solar es reflecteix en un nombre infinit de cristalls de gel als núvols.